HistÚries Coreixample - Cedipte psicologia


CEDIPTE és un centre de psicologia situat a la Plaça Tetuan, en un pis amb varis despatxos i sales. Ens rep en Jordi, que de seguida ens ofereix un got d’aigua per evitar que ens deshidratem amb aquesta calor. En Jordi és molt conscient de la feina que fa, de com ha anat evolucionant el paper i la percepció dels psicòlegs durant els últims anys i de què ens cal a tots emocionalment. Cedipte va organitzar uns tallers durant la Fira Modernista que van divertir a grans i petits i que van aconseguir acostar la seva tasca a tot el barri.

Com ha evolucionat el projecte?

Diguéssim que s’ha anat expandint. Inicialment, fa uns 13 anys, vaig muntar el projecte amb dos amics de la universitat. Després de que aquests abandonessin el projecte, em vaig ajuntar amb tres persones més i aquest va ser l’inici del centre. A partir d’aquí, ara fa uns cinc anys, ens vam tornar a separar i cadascú va muntar el seu propi centre. Jo em vaig quedar l’original.

Què tracteu en aquest centre?

En aquest centre tractem a nens, adolescents i adults. Els temes més habituals són l’ansietat i també la depressió.

La persona, normalment, ve a fer teràpies un cop per setmana, cada quinze dies o menys sovint, depenent de la problemàtica, i intentem orientar-la, li fem fer exercicis per pensar i reflexionar, i li ensenyem a gestionar les emocions entre moltes altres coses.

Ha canviat el quadre psicològic o des de sempre heu tractat principalment depressió i ansietat?

Abans el client venia més sovint, ara sol venir quan ja va més apurat (sic), quan realment necessita ajuda professional. Els símptomes, però, sí que són els mateixos; petites angoixes diàries com la pressa constant o voler estar sempre connectat, sumades a alguns problemes personals que poden tenir.

Com es viu des del punt de vista del psicòleg?

Amb els anys, s’aprèn a desconnectar. Et centres en que allò que estàs fent és una feina, i en que aquella hora que estàs amb el pacient has de donar el 200% de tu per ajudar-lo el màxim possible. Un cop surts de la feina, però, es molt important  desconnectar. Perquè al cap i a la fi, per poder ajudar als meus pacients i treballar bé, cal que jo també estigui bé i no estigui gens angoixat.

I vosaltres els psicòlegs, també aneu al psicòleg?

Tot i que tenim moltes eines per auto gestionar les nostres emocions, a vegades també va bé parlar amb algú i que et pugui ajudar professionalment. Perquè no és el mateix el que et diuen des de fora que el que et pots dir a tu mateix.

Creus que ha canviat la visió del psicòleg en els darrers anys?

Sí: fa 40 o 50 anys anar al psicòleg indicava que estaves boig, cosa que es va mantenir fins fa uns 10 o 15 anys, quan encara molta gent, acudia a un  psicòleg de manera secreta. Amb el pas del temps això ha canviat força, però segueix sent un tema bastant reservat. Personalment opino que hauria de ser un tema molt més natural i obert.

Cal dir també, que en els darrers anys la psicologia infantil és un tema que s’ha normalitzat més, de manera que està ben vista. En canvi, la psicologia en persones adultes no ho està tant, té un punt de “tabú”.

Tu recomanaries venir al psicòleg si tens un problema o simplement com a una eina d’auto coneixement?

Aquestes són dos tipus molt diferents de consultes. Per una part trobem la revisió coaching, que té una visió més positiva-constructiva, on el psicòleg es basa en analitzar, millorar i potenciar els aspectes de la personalitat del pacient. Mentre que per altra banda trobem les sessions de psicòleg en sí, que es basen en avaluar problemes i patologies del pacient i resoldre-les.

Com veus la teva professió?

La psicologia és una feina molt maca, que sol ser molt gratificant quan la persona a la que has ajudat acaba millorant. Tot i que molts cops la nostra feina està idealitzada. És a dir, la gent pensa que els psicòlegs som com déus, i que tenim la capacitat de canviar una persona en quatre dies i és una feina d’esforç, constància i paciència.