Quan i com va començar tot

Cada espai de la botiga Audenis et transporta a una dimensió diferent. I estar dins el local, no sabem per què, et dóna una serenor especial. Quan entres, diferents instruments et dónen la benvinguda i el parquet del terra dóna a tot un caire elegant. No se sent el soroll del carrer. Només veus instruments i n’intueixes la música. Avances i el nombre de pianos augmenta. Arribes al taller del luthier, et gires, més pianos. Entres a la següent sala i pianos per tot arreu i, just al fons, un piano antic, amb les tecles esgrogueïdes i amb dos noms a la fusta: “Tubau Hermanos” allà on va començar tot.

“Aquesta botiga es va obrir exactament el dia en que jo vaig néixer. La botiga neix de la professió d’afinador de pianos, el meu avi ho va ser, el meu pare també, jo ho sóc i el meu fill ho és. El meu avi, Pere Audenis, a finals del S.XIX treballava en una de les 14 fàbriques de piano de Barcelona, la Chassaigne & Frères i el meu pare va continuar l’ofici però a diferents cases: es va formar a Bilbao també com a organer i feia pianos, harmòniums i organs”.

​El Sr. Audenis

El Sr. Audenis és un home elegant, amb uns ulls d’un blau clar intens, que em rep educadament i de seguida em tracta com si ens coneguéssim d’abans. M’ensenya la botiga, de la qual coneix cada racó perquè l’ha pensat i l’ha fet ell. En aquella botiga hi ha la majoria d’instants de la seva vida, i recorda el passat amb un somriure que t’omple d’esperança.

De seguida disposa dues banquetes de piano, on ens asseiem i comença a explicar-me la seva història.

El principi de tot plegat

“Quan el meu pare es va casar amb la meva mare, la casa Tubau va tancar i els fills no varen voler continuar, i la venien, i el meu pare volia agafar la botiga a Balmes 116, i el pare de la meva mare li va comprar. La meva mare va anar de part, va ser un part complicat, tot es va aturar perquè havia de néixer jo. Però quan tot va anar bé, la compra es va realitzar, amb els pianos llogats i la botiga. El meu pare va posar el taller, era desconegut, però el nom de Tubau Hermanos ja li va donar una mica de prestigi i va anar progressant”.

Després va arribar la guerra, un moment en que el seu pare ja era gran, el Sr. Audenis en tenia 8, i el seu pare anava a les 4 del matí al Born a vendre verdures i les tardes les passava a la botiga, per poder menjar.

Seguir endavant

“Després de la guerra el meu pare es va refer molt i va començar a fer harmòniums que venia a les esglésies, que en aquella època estaven destrossades. I després va començar a fer pianos i quan jo estava de vacances em feia fer maquines per a construir pianos. Els feia de dalt a baix! I quan estava en aquest moment d’auge, el 10 d’octubre del 1946, es va morir.”

El Sr. Audenis en aquell moment tenia 18 anys, havia acabat el batxillerat, estava matriculat d’enginyeria industrial, a la meitat de la carrera de piano. I allò li va caure com una bomba. I va decidir que ho deixava tot per posar-se al capdavant de la botiga. El seu pare tenia molt bons amics dins l’ofici, sobretot un senyor, Jaume Sanfeliu, afinador de l’antiga casa Estela i Bernareggi, que li va dir que si volia aprendre l’ofici, ell li ensenyava. I li donava feina tres dies a la setmana perquè anés afinant, i el Sr. Sanfeliu li corregia desinteressadament, tot per amor al seu pare.

“Vaig començar amb una quantitat de feines i coses, vaig acabar al carrera de piano, vaig fer la carrera de pèrit industrial, i m’ho vaig passar molt bé! A la botiga de Balmes fèiem reunions i concerts i va ser una gran època.”

En el proper article (que publicarem a mitjans de setmana) parlarem de l'experiència del Sr. Audenis davant la botiga i del suport incondicional de la seva família en aquesta aventura.