Cafè del Centre

El Cafè del Centre és el més antic que encara roman obert al barri de l’Eixample de Barcelona, i gran part del mèrit de la supervivència d’aquest local la té l’incansable Agustí Bel, que va estar més de seixanta anys rere el taulell amb l’ànim de protegir tot el llegat que va heretar, i que, al traspassar-lo, va anteposar la continuitat del negoci tal i com ell l’havia concebut per davant de grans ofertes que volien fer-ho tot nou.

El Cafè del Centre va pujar la persiana l’any 1873 de la mà de l’avi de l’Agustí, i ho va fer com a Casino de joc, tot i que ja disposava d’una petita barra. Amb la dictadura de Primo de Rivera i la prohibició del joc, el casino es va reconvertir en cafè, tot i que l’altell de fusta que trobem al final de local continuava acollint alguna que altra timba.

D’aquesta època encara en conservem avui en dia algun element, com una taula de marbre polièdrica amb una ranura que utilitzava el crupier per guardar les fitxes en el joc del bacarà.

Els anys de la Guerra Civil i els primers de postguerra van ser els moments més durs de l’establiment, però la seva vinculació amb la gent del barri va permetre teixir una xarxa clientelar fidel que mai va deixar morir el Cafè del Centre. I és que la vinculació amb el barri i amb els seus veïns ha estat un dels eixos principals del funcionament del Cafè del Centre.

Aquests anys dolents van deixar pas a una esplendorosa època a partir dels 60, quan es va convertir en un dels locals de moda, sobretot entre una elit política i cultural de l’antifranquisme que buscava espais on trobar-se. Personalitats com Montserrat Roig, Tete Montoliu, Pascual Maragall o Salvador Puig Antich, detingut a escassos metres del Cafè del Centre, van ser algunes de les habituals en les tertúlies al voltant de la taula de bacarà.

L’any 2021 la família Bel decideix traspassar el negoci familiar i, tot i diverses ofertes de macrogrups disposats a posar molts diners sobre la taula, decideixen fer-ho a Grup Confiteria sabent que mantindrien l’esperit i el patrimoni del Cafè del Centre.

Efectivament, i després de 6 mesos d’obres, Grup Confiteria ha mantingut tots els elements originals que van acompanyar l’establiment durant tantes dècades; les taules de marbre, el llarg banc de punta a punta amb realçaments de decoració floral modernista, els terres arlequinats, els miralls, la caixa registradora, i inclús diverses obres de gran format del pintor català Martí Teixidor.

Per sorpresa de molts, durant les obres de rehabilitació, es va descobrir el color original de les columnes i les portes, que avui tornen a lluir un verd Bordeus.

Essent coherents amb el local, el Cafè del Centre és avui un bar de barri amb una cuina molt semblant a la del Betlem, un establiment de 1892 situat just davant, ambdues dirigides pel xef Victor Ferrer, tancant un cercle preciós de relacions veïnals. I és que el Betlem era un colmado dels de tota la vida regentat per la tieta de Victor Ferrer. L’Agustí hi anava a comprar, i ara en Victor n’explota el local.

I totes aquestes històries, vivències i esdeveniments ocorreguts al Cafè del Centre són les que des de Grup Confiteria ens enamoren i ho volem reivindicar com a patrimoni de la ciutat i de la seva gent abans que es panseixi com ha passat amb tants altres locals. Entre tots hem de tenir clar que l'aposta pels locals emblemàtics ha d'anar lligada de la conservació, tant decorativa com d'oferta.

Categoria:
Bar de tapes